Tema 6. Les TIC per a la relació família-escola

Dins aquesta entrada parlaré de com les TIC poden ajudar-nos a relacionar-nos amb les famílies.

Primer de tot, dir que després d’haver llegit les lectures del tema, he arribat a la conclusió de que les noves tecnologies poden oferir-nos una gran quantitat d’oportunitats i possibilitats en quan a la relació de les famílies. 

A continuació podem observar un esquema de els aspectes més importants de cada lectura: 

Com bé sabem, a educació infantil tenim una tasca fonamental amb les famílies: La comunicació. Ja que els infants estan iniciant un camí cap al aprenentatge, cap a l’autonomia i cap a la maduració. Per aquest motius, els pares (que de vegades estan preocupats per desprendre’s dels seus fillets) volen conèixer tot el que passa a les classes. 

Així doncs, la comunicació amb les famílies és un aspecte importantíssim que hem de tenir en compte dins aquesta etapa i que sempre hem d’intentar tenir amb les famílies.

• Quin camí hem se seguir a l’hora de tenir una bona comunicació amb les famílies?

Avui dia, gràcies a la evolució que esta sofrent la nostra societat disposem de les TIC que ens brinden una gran oportunitat a l’hora de comunicar-nos amb les famílies. 

Per a que aquestes siguin efectives, hem de tenir en compte que s’han de treballar des del context de l’escola, involucrant a les famílies i fent que hi participin en el procés d’aprenentatge dels seus infants.

  

Imatge: http://pixabay.com/static/uploads/photo/2014/07/30/22/53/notebook-405755_640.jpg

• Com podem fer això?

Amb la creació de diferents mitjans de comunicació com poden ser: Blocs de l’escola o de l’aula. Gràcies a aquests, podem facilitar la participació i implicació de les famílies dins els processos d’aprenentatge dels seus fills. Aspecte que, perquè no dir-ho, els dona molta confiança, ja que veuen el que fan a classe. 

Gràcies als blocs podem:

•      Afavorir la comunicació família-escola.
•      Fomentar la participació de les famílies.
•      Crear oportunitats educatives.
• I les famílies poden observar l’evolució dels seus fills a l’escola. 

Un exemple on es veu molt clar és el blog de una mestra, Marina, que va realitzar el curs passat a S'Olivera amb la classe dels Lleons (P3). On podem observa molt bé, com el blog pot ajudar-nos a relacionar-nos amb les famílies.          

Cal dir, que encara que les TIC siguin un mitjà que afavoreix la comunicació amb les famílies, no podem deixar de banda la comunicació cara a cara, diàriament a l’hora de portar-los o recollir-los de l'escola. Per tant, hem d’utilitzar-lo per complementar la nostra tasca de comunicació, ja que pot oferir-nos noves possibilitats que hem d’aprofitar.

Altre aspecte molt important és la formació de les famílies en el terreny de les TIC. Ja que per a que puguin realitzar aquesta tasca han de saber utilitzar-les. Així doncs, és molt important que s’ofereixin cursos a les famílies de formació cap a les TIC des de l'escola.

Imatge: http://pixabay.com/en/baby-boy-child-childhood-computer-84626/

Per concloure dir que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació permeten a les famílies tenir un paper més actiu dins la formació dels seus fills. Per això, hem de fomentar el bon ús d’aquestes per permetre als pares i mares contribuir a la formació dels seus fills i al mateix temps, anar iniciant-se dins l’aprenentatge digital (que també els beneficiarà a ells mateixos).

Tema 5. Les TIC a l'educació Infantil. Aula i metodologia.

Dins aquesta entrada parlaré de com podem treballar amb les TIC dins l'Educació Infantil.

Per poder realitzar aquesta tasca m'he basat una sèrie de lectures que aniré comentant posteriorment.

Així doncs, després d'haver observat a l'entrada passada com les Tic han anat evolucionant al llarg de la història, hem de qüestionar-nos: Com podem introduir les Tic dins les nostres classes? Tenim clar que per poder realitzar aquesta tasca d'una manera adequada, hem de canviar la nostra metodologia, no tan sols introduir ordinadors a les aules i res més. Així doncs, com es fa això? Vegem-ho!

Gràcies a la lectura de “El placer de usar las Tic en el aula infantil” de Estívaliz Asorey y Jesús Gil, m'he adonat que les noves tecnologies, com tots sabem, formen part de les nostres vides, i a l'escola passa el mateix. Ja que ha d'adaptar-se a la societat que el rodeja per tal d'oferir una educació de qualitat. Per aquest motiu, és importantíssim que la integració d'aquestes estigui acompanyada en tot moment d'una formació docent. Perquè? Doncs perquè si els docents no saben utilitzar-les, com poden ensenyar als infants amb aquestes eines?

Així doncs, el primer pas que hem de seguir per incloure les noves tecnologies és principalment aprendre a utilitzar-les (com a futures docents) i adquirir les competències necessàries dins aquest àmbit. Un cop ja sapiguem com utilitzar-les ja podrem ajudar als infants dins el seu procés d'ensenyament.

Dins aquest article també podem veure que amb l'ús de les tic tenim infinitat de possibilitats, així que hem de treure el màxim benefici.

Tenint això clar... Que més hem de fer per introduir les Tic dins les classes? Doncs com ja hem esmentat que hem de saber utilitzar-les, el següent pas seria integrar les Tic dins el nostre dia a dia.

Per introduir les noves tecnologies dins la nostra metodologia de centre, els docents han de passar per una sèrie de fases per introduir les tics en el seu dia a dia. Aquest procés d'integració esta descrit al Projecte ACOT per Jordi Adell i es tracta d'un procés en el qual el mestre ha de pasar per una sèrie de fases.

Per a que quedi més clar aquest procés us deixo un esquema d'elaboració pròpia, on es pot veure d'una manera més gràfica el procés pel que passen els docents.

Projecte ACOT

Altre aspecte del que vull parlar és sobre una metodologia que fomenta l'ús de les noves tecnologies dins l'aula. Aquesta és la metodologia TPACK.

La metodologia TPACK és el coneixement didàctic del contingut tecnològic, que (cercant-lo) ens informa del coneixement essencial que és aquell que uneix els tres coneixements bàsics: el tecnològic, el pedagògic i el disciplinar.

Així doncs, el TPACK sería la unió d'aquests àmbits de coneixements. Aspecte que tot docent ha de cercar.

Per acabar amb l'explicació d'avui, parlaré d'un exemple on podem veure com utilitzar les noves tecnologies dins les aules d'infantil. Aquest exemple és "La caza del tesoro" de Jordi Adell.

"La caza del tesoro" és una activitat senzilla que fa que els mestres inclueixin el treball amb internet dins el currículum de l'escola.

Aquesta activitat consisteix en plantejar una serie de preguntes als alumnes i alhora proporcionar-lis un llistat de direccions de pàgines web. Els alumnes hauran de respondre les preguntes proposades pel mestre amb la recerca d'informació realitzada als llocs webs proposats pel mestre. Així els alumnes hauran de realitzr un procés de recerca que fa que hagi de posar en pràctica els coneixements que tenen a l'hora d'utilitzar les Tic.

A part, a més de treballar les Tic, els alumnes desenvolupen altres aspectes com: la comprensió lectora, la capacitat de recerca d'informació per internet, la identificació d'idees, etc.

A continuació us deixo un enllaç del ministeri d'educació del Govern d'Espanya, on expliquen detalladament en que consisteix aquesta activitat i corientacions als docents per ajudar-los en la tasca de preparació: Com preparar la recerca del tresor.

Tema 4. Evolució de les TIC en la legislació educativa

Dins aquesta entrada parlaré de la evolució que han sofert les noves tecnologies en relació al context educatiu. Per poder portar a terme aquesta tasca em basaré en les lectures “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar” d’ Area i “Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado” de Manuel Area, Ana L. Sanabria y Ana Mª Vega La Laguna.

Dit això, en primer lloc començaré fent referència al Projecte Atenea. Aquest va ser el primer projecte encarregat d’incorporar la tecnologia de la informàtica dins les escoles. Va ser impulsada pel govern d’Educació i Ciència a meitat dels anys 80. S’esperava que sigues la revolució informàtica (Ensenyament Assistit per Ordinador), però va fracassar. Això va ser degut a que, es suposava que havien de formar als mestres i als alumnes per utilitzar les noves tecnologies, però en comptes d’això, van implantar els recursos però no van canviar les metodologies. Per tant, no varen obtenir els resultats desitjats.

Després d’això, amb la aplicació del la reforma educativa de la LOGSE, a principis dels anys 90, les prioritats educatives de la política varen canviar, i les tecnologies digitals varen deixar de ser una prioritat en aquell moment.

A principis del segle XXI, la situació va canviar. Gràcies a l’ explosió i difusió de les noves tecnologies de la comunicació com: la generalització dels mòbils, TV digitals de pago; van fer que les TIC tinguessin un paper molt important dins les nostres vides. Però en especial va ser l’aparició del Internet.

Gràcies a aquest aspecte, l’economia va esdevenir en una tercera revolució industrial i a l’educació es varen implantar les TIC a les escoles, impulsades per les Administracions Autonòmiques, com per exemple: El Projecte Medusa a Canàries. Per no realitzar la mateixa errada del passat, en aquest moment sí que varen començar a realitzar canvis metodològics. Per tant, en aquesta ocasió sí que varen començar a obtenir

Per altra banda, en relació a la normativa educativa LOE, ja feia referència a les noves tecnologies, encara que no tant com l’actual LOMCE. Dins aquesta, ja podem observar apartats on es promou l’ús de les noves tecnologies com a metodologia. És a dir, que ja ha hagut un petit canvi de concepció en aquest aspecte. Encara que aquesta nova normativa també té aspectes amb els que personalment no estic d'acord. Un d'ells, és que es centra en una educació competitiva (per formar als futurs ciutadans), quan es suposa que l'educació ha de ser cooperativa. Com la meva compaña Patricia Pinar Roig ha reflectit a la seva entrada, el fet que les lleis les realitzin persones que no tenen cap carrera d'educació ni saben què ni com es treballa a les escoles, fa que les lleis actuals siguin incoherents. Per reflectir la meva opinió al respecte vos deixo el següent vídeo, on Tonucci expresa a la perfecció de que tracta aquesta llei.

Per altra banda, dir que avui en dia ja es tenen en compte aspectes com l’escola 2.0, 

Que ha set l’últim projecte d’integració de les Tecnologies de la informació i de la Comunicació (TIC) en els centres educatius.

Per concloure aquesta entrada faré una petita reflexió. Actualment ens trobem dins una societat que ha sofert molts canvis en molt poc temps, sobretot canvis tecnològics. Aquests, com he comentat, ens han ajudat a canviar la nostra concepció de la educació i ens han ajudat a crear metodologies més participatives, motivadores i significatives a l’hora de realitzar els processos d’ensenyament – aprenentatge amb els infants. Però no hem d’oblidar que estem en continu canvi. La nostra normativa educativa, LOMCE, és molt recent i encara s’està desenvolupant. A part, també hem ho he de dir, ha set desenvolupada per persones que no tenen carreres d'educació ni es troben dins les aules. Així que es una llei amb mancances que encara s'està desenvolupant. Per tant, crec que hem de tenir-ho en compte a l’hora de realitzar la nostra tasca, ja que aquestes mancances les haurem d’anar superant. Però en relació a les TIC ja hem donat un pas important, que és canviar la nostra concepció, aspecte que anteriorment no teníem en compte.

Per finalitzar, vos deixo aquest vídeo que parla sobre el paradigma educatiu actual. No fa referència a Espanya, parla dels Estats Units d'Amèrica, però personalment m'agrada molt. Ja que al veure'l m'identifico molt amb la situació de la qual parlen i crec que avui en dia hauríem de fer una ullada al paradigma actual que tenim a Espanya i preguntar-nos si es això el que volem realment.

Crec que abans de centrar-nos en introduir les TIC dins el nostre sistema educatiu, fa falta una bona neteja i reestructuració de les nostres normatives educatives, per poder implantar després les TIC com un mitjà d'aprenentatge, i no com una "assignatura més".